Programació Altres

De tant en tant em trobo amb coneguts que em comenten que ja tenen la jubilació i que properament passaran pel Casal per fer-se’n socis.
M’ho diuen amb aquella cara de satisfacció, com si es tractés d’un pur tràmit obligat després d’una llarga vida laboral, tot posant de manifest que “al Casal feu moltes coses i molta activitat”.  I jo sempre els comento el mateix, interrogant-los que, com és possible que encara no siguin socis del Casal, amb tot el què això significa. Perquè mira que ho hem dit de vegades: el Casal Cultural no és un Casal d’Avis,- que també-, sinó un Casal ateneu promotor de la cultura catalana en totes les seves manifestacions i entesa en el seu sentit més ampli, resistint en una ciutat on la cultura nacional pròpia del País està sovint ofegada, on pràctiques culturals importades es volen fer passar com a pròpies i on tot allò que defuig de la “cultura oficial” s’ignora.
És cert que oferim un ventall prou ample de serveis als socis, que van des de la presa de tensió arterial als serveis de premsa diària, jocs de taula, barberia i perruqueria, podologia, servei de menjador, dades meteorològiques, cine-club, etc. però el Casal no ha de ser mai un centre de serveis.  Ser soci del Casal només pels serveis que oferim seria un error. És veritat que fem viatges i sortides per a conèixer el nostre país i el món, prou interessants i llaminers, a preus molt competitius, amb colles d’amics socis que ja queden d’un viatge per l‘altre i on el destí potser és el menys important per ells. Però el Casal mai serà una agència de viatges. Ser soci del Casal només pels viatges seria un altre error. És cert que fem Tallers i classes de les disciplines més diverses prou engrescadores, des de sardanes a balls en línia, balls de saló, country o swing. Però el Casal no serà mai un gimnàs, una escola de dansa o d’arts i oficis.
Ser soci del Casal només per poder fer classes d’hipopressius o d’informàtica també seria una altre error. Lògicament oferim a la ciutadania de Mollet la celebració de les festes populars i tradicionals catalanes del nostre calendari però incorporem noves iniciatives que amb el temps esdevindran una manifestació més de la nostra cultura perquè el Casal mai estarà tancat a la modernitat.
Contribuïm a crear criteri fent conferències i xerrades de tots els colors i de totes les temàtiques, oferim aixopluc a entitats i espai de reunió a grups i col·lectius alternatius amb la “cultura oficial”, ... Però el Casal no té vocació d’esdevenir un espai alternatiu marginal. Ampliem la mirada fent escapades al teatre, sortides gastronòmiques, catifes de flors, concursos de paelles, classes d’escacs, tallers i balls, cant coral i un munt d’activitats per a petits i grans, perquè el Casal és intergeneracional: els joves també hi tenen el seu espai autogestionat, a través de concerts i activitats “bandarres” i pels més menuts s’hi organitzen activitats específiques (com el cicle PetitCasal), adreçades específicament a aquesta franja d’edat.
Venim de lluny (des de l’any 1.964) i tenim socis que van des de l’edat dels 15 dies (el més petit) fins a 102 anys (el més gran), ens movem en una forquilla d’uns 1.300 socis, amb voluntat d’esdevenir el pal de paller de la cultura molletana, i ens volem considerar com una gran família, amb Berenars de Germanor i Diades del Soci, on ens retrobem i reafirmem el nostre compromís amb l’entitat. Perquè ser soci del Casal és precisament això: tenir la voluntat de ser membre d’aquesta Gran Família que volem conservar la cultura del País, que la practiquem, que l’obrim per incorporar-hi als nouvinguts, que la potenciem des del voluntariat d’una Junta que ho coordina, i que ens fa sentir orgullosos quan podem dir que “jo també sóc soci del Casal” i faig possible que aquest projecte cultural pugui existir a la ciutat de Mollet!
Diuen que ningú és imprescindible i tothom és necessari. Però us imagineu per un moment la buidor cultural que deixaria a la nostra ciutat la desaparició de l’activitat del Casal? Al Jardí del Casal, al costat de l’olivera, tenim un Monument al polític, poeta, escriptor i fundador del Moviment Coral Josep Anselm Clavé, que sempre deia: “Instruïu-vos i sereu lliures, associeu-vos i sereu forts, estimeu-vos i sereu feliços!”